dijous, 31 de maig del 2012

la roda


No és la meva intenció fer una classe de teoria però m'agradaria que el que explicaré ho pogués entendre tothom que ho llegeixi, per tant demano disculpes als qui ho trobeu massa obvi; sempre podeu deixar-ho córrer, naturalment!
Sabem que el sistema tonal està integrat per dotze sons, almenys en els  instruments d'afinació fixa com és el piano.  També sabem que aques sistema funciona a partir de les distàncies que s'obtenen des de do; qualsevol persona, fins i tot si no ha estudiat música , pot dir les notes per ordre, l'escala; i si en sap una miqueta més potser sap que entre algunes d'elles hi ha més distància que entre altres; al teclat del piano es veu molt clar: quan no hi ha tecla negra enmig, la distància és més petita, les notes estan més a prop. Per mantenir aquestes distàncies a partir de qualsevol nota, posem les alteracions.
Dotze és un número que es troba en molts altres cicles: els mesos de l'any, les hores del dia, els signes del zodíac, i tots responen a un ordre determinat. En el nostre cas, els sons s'organitzen per quintes (en majúscules), ascendents en el sentit de les agulles del rellotge i descendents en el sentit contrari. Cada quinta suposa una alteració més, és a dir que com més ens allunyem de Do, sempre saltant en quintes, més alteracions tindrem. Com és lògic, quan arriba a baix de tot està el màxim lluny possible (sis # o sis b, a la distància de tritò, el diabolus in musica). Do b és igual que Si  i portaria tots els bemolls.






He comprovat amb companys i companyes de professió que molts de nosaltres vam fer aquest descobriment sols, en el pianet de joguina o la flauta de plàstic: segons amb quina nota començàvem, la cançó sonava malament, calia tapar mig forat o li faltava la "tecla negra" que potser ni existia en el nostre instrument; quan va venir la teoria ja ho havíem entès.
Entre els noms en majúscula n'hi ha ens altres en minúscula, que són els menors corresponents. El mode menor surt a partir de la nota la , és a dir que és a una tercera del major. El folklore català és ple de magnífics exemples de cançons en mode menor, com El testament de l'Amèlia, La presó de Lleida i fins i tot el nostre himne, Els segadors
Una primera utilitat de la roda de tonalitats (també anomenada cicle de quintes) és aquesta: ajudar a veure quantes alteracions (armadura) necessita cada tonalitat. I jugar a tocar una melodia començant en el to de Do (o la menor) i fent part o tota la volta. 
Però hi ha moltes més coses. Per no extendre'm massa en cito algunes:
- els tons anomenats veïns ho són realment a la roda: prenent qualsevol to major, els seus veïns són els que estan just abans i justs després (sempre en el sentit de les agulles del rellotge) i els seus corresponents menors.
- els acords tríades: des de qualsevol nota, la seva tercera i la seva quinta. Són majors si partim de major
 -les funcions tonals: també són al voltant de la nota que prenem com a centre i corresponen als tons veïns: la dominant (V) a la 5a superior, i les subdominants a la 5a inferior (IV) amb els respectius menors (VI i II).
En aquesta roda interactiva  hi ha encara més elements per jugar, entre ells els modes grecs. Jo ja paro per avui!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada